El proper 22 d'octubre de 2011 a les 18:00 hores, al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, es celebrarà la conferència "L'Epilèpsia en el segle XXI" a càrrec del Cap de Neurologia de Sant Joan de Deu, el Dr. JAUME CAMPISTOL I PLANA. També amb la presència de la Dra. Marina Saavedra, metgesa del servei d'urgències i emergències médiques SEM.
L'epilèpsia és una malaltia crònica del sistema nerviós, que es manifesta per dues o més crisis espontànies amb símptomes motors, psíquics, sensorials, sensitius o vegetatius, a causa d'una descàrrega excessiva de les cèl·lules de l'escorça cerebral. Afecta una de cada 100 persones, i el 75% de les epilèpsies s'inicien en la infància i actuen en una escala que comprèn des del nounat a l'adolescent.
Hem de tenir present que el nen també pot manifestar trastorns paroxístics no epilèptics, molt més freqüents que l'epilèpsia, encara que poden tenir unes manifestacions clíniques semblants (pseudocrisi, síncopes, trastorns paroxístics del moviment, del comportament o del son) i fàcilment confusibles, la qual cosa pot motivar errors diagnòstics.
Quan les descàrregues s'inicien en una àrea concreta del cervell, parlem de crisis focals, i si comprometen la totalitat de les neurones cerebrals, de crisi generalitzada. En més de la meitat dels casos, l'etiologia de la descàrrega és desconeguda (epilèpsia). En altres ocasions hi ha una lesió cerebral subjacent que n'és la responsable (epilèpsia simptomàtica). Les crisis focals poden ser simples; o complexes quan s'acompanyen de pèrdua de consciència, o secundàriament generalitzades. Per la seva banda, les crisis generalitzades poden ser tonicoclòniques (rigidesa seguida de sacsejades clòniques de braços i cames), tòniques (hiperextensió generalitzada), clòniques (sacsejades rítmiques de les quatre extremitats), mioclòniques (sacsejada brusca molt ràpida i massiva), absències (detenció brusca de l'activitat i interrupció de la consciència), espasmes (flexió o extensió d'extremitats i del cap) i crisis acinètiques (pèrdua brusca del to muscular).
El diagnòstic de l'epilèpsia es basa en una història clínica acurada en la qual es valoren els antecedents familiars i personals, els detalls previs a l'episodi convulsiu, durant la seva presentació i en finalitzar. Es completa amb un examen neurològic a la recerca de signes de disfunció del sistema nerviós, i amb un registre de l'electroencefalograma en vigília i en son, si és possible (EEG). Segons siguin la història clínica, el tipus d'epilèpsia, EEG i les troballes clíniques, s'hauran d'efectuar altres exàmens complementaris: bioquímics o de neuroimatge (TAC o ressonància magnètica cranial) per conèixer millor l'origen de les descàrregues.
Un cop confirmat el diagnòstic, procedirem a explicar al nen i a la seva família la malaltia; a orientar la terapèutica en la fase aguda per si es repeteix una nova convulsió, amb la idea d'evitar que aquesta es prolongui i pugui deixar seqüeles; i a iniciar el tractament antiepilèptic amb un fàrmac. Aquest el triarem sobre la base de les característiques del pacient i del tipus d'epilèpsia. En ocasions cal recórrer a la utilització de dos o més fàrmacs. No obstant això, més del 75%-80% de les epilèpsies es controlen amb medicació i, transcorreguts tres anys sense símptomes, es pot iniciar la lenta retirada de la medicació.
